Partint de la premissa que tota música és política, encara que sigui per la suposada absència d’ella, farem un recorregut per la música com a forma de desobediència i celebració de la vida i la seva comunitat. Del que va suposar la irrupció del jazz en la societat racista, de l’explosió cultural dels països africans en les primeres independències postcolonials a la resistència dels pobles originaris a sucumbir al capitalisme, de la música popular i els sound systems per acabar amb l’electrònica de ball com a música desobedient i autogestionada.
Descolonitzacions musicals en les independències africanes