L’any 77 es va enviar una sonda a l’espai exterior. La idea era enviar un missatge a les possibles civilitzacions interestel·lars. Salutacions, imatges i música del planeta terra.  

Això és el que contenia el disc, l’anomenat Golden Record.

Quines raons van portar a la selecció dels 90 minuts de música que conté?

Com sintetitzar el planeta terra en tan poc espai sonor?

Quina és la mirada que es va fer?

Perquè la música va tenir un paper tan destacat per intentar explicar com és la terra?

La música clàssica i la música occidental omple bona part dels solcs de vinil.

Les músiques populars i hi són també. No es podien obviar. Però novament trobem la mirada etnocèntrica com a pal de paller de què es decideix mostrar de la civilització terrestre.

Per què no i hi trobem música àrab?

Per què i hi trobem música de gamelan?

Per què Bach i hi és per partida triple?

A l’audició intentarem desxifrar tot escoltant la música d’un disc que ens explica moltes més coses als habitants del planeta terra que als extraterrestres.

Ens farem preguntes i potser trobarem algunes respostes i sobretot escoltarem música.

Us podeu apuntar aquí!

 

Molt content de veure per fi publicat el disc de Siònia, projecte en el qual tinc la sort de col·laborar, moltes ganes de portar el disc i l’espectacle audiovisual al directe!

Un mica d’info i el disc.

Siònia és una terra misteriosa on el mite diu que totes les herbes, arbres i pedres que hi habiten contenen poders curatius. Els membres d’aquesta banda creuen fermament que la música té aquestes mateixes virtuts. En la seva eclèctica proposta es poden escoltar empremtes del jazz, del funk i del hip hop entre ecos llunyans de la música electrònica. Ritmes i atmosferes hipnòtiques,  melodies  i textures penetrants en una proposta viatgera i cinemàtica.

Siònia . 16_fps

 

Lalsla és el projecte comandat per Pablo Miranda aka King Tubby Retubby aka Mirandon. LaIsla és l’estudi on han passat un munt de projectes interessantíssims del subsòl barceloní i per fi debuta com projecte personal i artístic del seu impulsor.
El Artífex també de Fuego ens presenta 4 temes molt diferents. 4 retrats que es mouen entre l’ambient i el rock còsmic. Música analògica i fresca amb un component cinemàtic important. 20 minuts que s’obren amb Cambiando los muebles de lugar, un tema que no arriba a ser ni una samba ni un reggae i que desperta tots els fantasmes de la casa, la cara b del film Beetlejuice. En A mi mejor amigo trobem guitarres desbocades i un ritme constant que ens transporta més enllà de la terra que trepitgem mentre una veu sembla que ens alliçona sobre la importància de l’amistat. Entre los juncos és la més melancòlica i terrenal de les cançons i entre guitarres, soroll i vocals ens recorda que un dia vam ser nens. Tancant el disc Antes de Nacer és ambient de la vella escola, on els silencis són tan importants com els sorolls. On una flauta pot convertir-se l’eco d’una cosa que no existeix encara. Un viatge a una illa del que surten 4 postals molt diverses.

FA008 : LaIsla

 

Tant si vas venir com sinó a l’audició de La Pista de Ball i la Música Disco aquí i hi pots trobar un centenar de cançons per ballar a casa i mitja dotzena de documentals per seguir coneixent la  petjada d’aquesta música en molts àmbits socials i musicals. Festa assegurada a un click!

A la foto una imatge del mític The Loft amb David Mancuso de mestre de cerimònies!

+ de 100 cançons i documentals sobre la Pista de Ball i la Música Disco!

 

Prohibit no ballar! La música disco és una invitació al ball que va néixer de l’estímul sempre transformador de la música afroamericana. Les discoteques especialment en la comunitat LGTBIQ+ van donar cabuda a nous rituals pagans. El Nova York dels anys 70  és el bressol en les comunitats llatines i afroamericanes d’un ritme que va conquerir el planeta terra i on els dj, productors i ballarins van entrar en comunió en una festa sense final. Encara n’escoltem l’eco a dia d’avui. Apunta’t!

Dijous 4 a 2/4 de 8 al C.C. Albareda

Aquest dijous 26  torna el Fascinant Món de la Música . La Lucía Serra i un servidor posarem focus en la Música, el gènere i les violències .A partir d’algunes cançons del patriarcat musical i la seva rèplica feminista queens  faran de banda sonora, Buscarem fer-nos preguntes sobre les relacions entre gènere/s, la funció disciplinària de les violències simbòliques i la música com manifestació i narrativa cultural de cada època. Parlarem de violències visibles i no massa visibles que la música reprodueix, si, més enllà del reguetón. També de produccions que denuncien, ironitzen i rebenten l’atrotinat ordre heteropatriarcal.

Sessió musical amb Xavier Riembau (DJ Diego Armando) i Lucía Serra, psicòloga atípica, membre de La Electrodomèstica i Ràdio Nikosia. Us esperem al Centre Cultural Albareda!

Us podeu apuntar aquí!

A la foto la gran Cheikha Rimitti