Bio

Diego Armando va nèixer ja fa més de quinze anys , en el mateix moment de la gestació de Bankrobber i no és altra cosa que la màscara sota la qual m’amago quan em dedico a posar discos que és la meva ocupació principal després de deixar la meva activitat en el millor segell del món.

La meva relació amb el món del dj va començar tot punxant amb K7 als 12 anys a les festes adolescents. Després van venir més gresca i xerionola amb els Nuiks , una associació bisbalenca que entre d’altres coses organtizava la Fira de Circ de La Bisbal d’Empordà que encara segueix ben viva. Paral.lelament vaig començar els meus Dies de Ràdio a l’emisora local amb programes com La Dimensió Desconeguda , Si els Dits Fossin Xilòfons i Morsambxilòfons (amb en Marçal Lladó)

Durant aquells anys vaig adoptar al meu primer pseudònim, Sembei Norimaki , però al cap de poc i per mediació de Mani (Stone Roses/Primal Scream) i unes balladores de la Sala Apolo , Diego Armando va ser el meu nou nom de guerra. Higher than the Sun!

Ja instal.lat a Barcelona, vaig aprendre molt dels més de cinc anys que vaig estar vinculat a Scannerfm, on Morsambxilòfons, el meu programa en aquest cas ja , solo ante el peligro, em va servir per experimentar les connexions musicals més impossibles. I el 2015 vaig repescar alguns conceptes  amb Soroll de Fons . Un programa sense data de caducitat ni periodicitat tancada i ara mateix en standby fins a nou avis.

‘M‘he curtit en mil i una cabines de la ciutat comtal i rodalies : Powder Room (Apolo), La 2 de Nitsa, Marula Cafè, Gusto aka Switch , Rachdingue , Maumau, Sidecar, Ocaña, Sifó, Fantástico, Becool. Popbar, Lolita  entre d’altres i en Festivals com Sónar, Faraday , PopArb , Piknic Electronik, Mostra Sonora i Visual, Rock Circus (Itàlia), Ingràvid, Festival Internacional de Torre Maria, Black Music Festival , Fem Jazz…  I he tingut el privilegi de compartir escenari amb Ike Turner, Maceo Parker, The Streets, Mdou Moctar , Mammane Sanni, The Ex, Fendika, Zea, King Ayisoba, Gipsy Kings, Pilooski , Pascal Comelade, Raph Dumas…

Recentment he començat a girar per Europa i tinc una residència Trimestral al Bonnefooi (Brussel·les) amb el Santa Maradona Disco Club . A Barcelona tenim la nits mensual que muntem amb Finis Africae, un col.lectiu format per Pope aka the Dub Master de Barcelona i Mirandon aka Virrei Amat al benvolgut Koitton Club , sense oblidar el cicle itinerant de concerts i que hem inaugurat plataforma discogràfica amb el meravelllós Kiu de Fuego i la mixtape vol.1

També s’em pot veure amb sospitosos habituals com Gonzo, Dave Bridge i Doza , els ben batejats com Infra dj’s. Amb aquest darrer també tinc el projecte Wunderkammer , un espai on les músiques d’arrel es converteixen en electrònica per obra i gràcia de les tècniques del Hip-hop i el Dub amb un esperit clarament Punk.

L’altra projecte que m’ocupa el temps és El Fascinant Món de la Música, un cicle d’audicions on la música s’escolta en comunitat i faig de mestre de cerimònies escollint-la i contextualitzant-la. I la premisa com sempre no hi ha un gènere més vàlid que un altre. Free Your Mind & your Ass Will Follow.

Ha dit Guillamino de mi:

Francesc Xavier Riembau i Rosich Aka Diego Armando. Amb la tramuntana a la contra, picant i repicant, sempre el got mig ple, sempre muntanya amunt, barbes i ulleres per veure’t millor, per menjar-te millor. Nét d’Indià amb esperit de Rock & Roll, cubà, rastafari, digger de servei 24h, jamesbrownià, detroitià, de look talibà i flamenc, al xic just de Punk i de sempre mal tallat de l’Empordà.